La paraula exili significa abandonar, voluntàriament o per força, el territori d'un Estat generalment per raons polítiques. Com a resultat de la repressió franquista, l'any 1939 va començar un èxode que causà una important diàspora a tots els Països Catalans.
Entre els mesos de gener i març del 1939 es produeix la derrota de la República Catalana. Un dels últims intents de resistència va ser la batalla de l'Ebre però acabà en derrota el 15 de novembre de 1938. Veient com anaven minvant els efectius dins l'exèrcit republicà, el gener de 1939, el govern de la República va decretar la mobilització militar de "tots els ciutadans de dos sexes compressos entre els disset i els cinquanta anys d'edat". Però la superioritat de l'exèrcit invasor franquista va impedir qualsevol reorganització militar per part de la República perquè la rereguàrdia catalana, després de dos anys de guerra, havia exhaurit la capacitat de resistència.
El 21 de gener de 1939 Juan Negrín, president de la República Espanyola, va aconseliir a Lluís Companys la conveniència d'abandonar Barcelona. L'endemà, els governs de la República van abandonar la ciutat unint-se als milers de refugiats que fugien de l'avenç de l'exèrcit franquista.
El 26 de gener van entrar les tropes franquistes a Barcelona i, a partir d'aquí, van ocupar ràpidament la resta del territori català: 4 de febrer Girona i el 10 de febrer l'exèrcit franquista va arribar a la frontera francesa. S'havia completat l'ocupació franquista.
L'1 d'abril de 1939 Franco donava a conèixer l'últim comunicat de guerra. Aquest final de la Guerra Civil va comportar l'exili cap a terres de França de centenars de milers de persones (soldats, dones, vells, nens...)
Comença el nostre llarg camí...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario