La paraula exili significa abandonar, voluntàriament o per força, el territori d'un Estat generalment per raons polítiques. Com a resultat de la repressió franquista, l'any 1939 va començar un èxode que causà una important diàspora a tots els Països Catalans.
Entre els mesos de gener i març del 1939 es produeix la derrota de la República Catalana. Un dels últims intents de resistència va ser la batalla de l'Ebre però acabà en derrota el 15 de novembre de 1938. Veient com anaven minvant els efectius dins l'exèrcit republicà, el gener de 1939, el govern de la República va decretar la mobilització militar de "tots els ciutadans de dos sexes compressos entre els disset i els cinquanta anys d'edat". Però la superioritat de l'exèrcit invasor franquista va impedir qualsevol reorganització militar per part de la República perquè la rereguàrdia catalana, després de dos anys de guerra, havia exhaurit la capacitat de resistència.
El 21 de gener de 1939 Juan Negrín, president de la República Espanyola, va aconseliir a Lluís Companys la conveniència d'abandonar Barcelona. L'endemà, els governs de la República van abandonar la ciutat unint-se als milers de refugiats que fugien de l'avenç de l'exèrcit franquista.
El 26 de gener van entrar les tropes franquistes a Barcelona i, a partir d'aquí, van ocupar ràpidament la resta del territori català: 4 de febrer Girona i el 10 de febrer l'exèrcit franquista va arribar a la frontera francesa. S'havia completat l'ocupació franquista.
L'1 d'abril de 1939 Franco donava a conèixer l'últim comunicat de guerra. Aquest final de la Guerra Civil va comportar l'exili cap a terres de França de centenars de milers de persones (soldats, dones, vells, nens...)
Comença el nostre llarg camí...
viernes, 20 de marzo de 2009
jueves, 19 de marzo de 2009
Visca l'Empordà
1.La lletra de la cançó visca l'Empordà:
Quan de l’Empordà marxava,
força més enllà de l’horitzó,
un cura enconjit plorava,
plorava de tanta tristor.
Vaig fer molts amics damunt la serra,
I a tots cantar amb il•lusió
No sabeu com és la meva terra
Doncs escolteu aixà cançó.
A dalt del pireneu a les Gabarres
Una jiosa clara hi trobareu
És una terra tan hermosa i sana
Que enlloc del món d’altre veureu.
Va desde el Cap de Creus a la Garrotxa
Si fa tramuntana son geuplar
Vigilat per sant pere de la roda
Que fa de sumatent de l’Empordà
M’enjarra quan sóc fora,
Estic trist i estic content
Estic trist de no estar-hi amb hora
De lliurament estic content
I quan més terra m’allunya
I tinc moltes ganes de cridar:
Visca, visca Catalunya
Visca Catalunya
Visca l’Empordà
Visca, visca Catalunya
Visca Catalunya
Visca l’Empordà
Quan de l’Empordà marxava,
força més enllà de l’horitzó,
un cura enconjit plorava,
plorava de tanta tristor.
Vaig fer molts amics damunt la serra,
I a tots cantar amb il•lusió
No sabeu com és la meva terra
Doncs escolteu aixà cançó.
A dalt del pireneu a les Gabarres
Una jiosa clara hi trobareu
És una terra tan hermosa i sana
Que enlloc del món d’altre veureu.
Va desde el Cap de Creus a la Garrotxa
Si fa tramuntana son geuplar
Vigilat per sant pere de la roda
Que fa de sumatent de l’Empordà
M’enjarra quan sóc fora,
Estic trist i estic content
Estic trist de no estar-hi amb hora
De lliurament estic content
I quan més terra m’allunya
I tinc moltes ganes de cridar:
Visca, visca Catalunya
Visca Catalunya
Visca l’Empordà
Visca, visca Catalunya
Visca Catalunya
Visca l’Empordà
miércoles, 18 de marzo de 2009
My diary
Monday, 16th March.
Dear diary, when we got to school this morning we went to the plastic class with all the other groups. A teacher has explained all the activities we have to do this week. We'll be really busy and complicated, but if we can all get along.
Tuesday, 17th March
Today we went to the village of Agullana.
We have walked a lot.
Later we had lunch very quickly. We had to walk along the track that exiled people used. Afterwards we went to the museum of exile. It was very interesting.
Wednesday, 18th March
Dear diary
Today we have done a lot of work. This morning we worked in the class and later we went to the computer technology class. We have almost finished our project. We're very tired but we're happy because our teacher are really helpful.
Thursday, 19th March
Today we didn't go to school, because the teachers are on strike.
We met at Cristina's house for record a song and finally we went home.
Friday, 20th March
It’s a last day for our project.
We finish our work and we are happy. We will see other presenteixons and we wil do our exposure.
Dear diary, when we got to school this morning we went to the plastic class with all the other groups. A teacher has explained all the activities we have to do this week. We'll be really busy and complicated, but if we can all get along.
Tuesday, 17th March
Today we went to the village of Agullana.
We have walked a lot.
Later we had lunch very quickly. We had to walk along the track that exiled people used. Afterwards we went to the museum of exile. It was very interesting.
Wednesday, 18th March
Dear diary
Today we have done a lot of work. This morning we worked in the class and later we went to the computer technology class. We have almost finished our project. We're very tired but we're happy because our teacher are really helpful.
Thursday, 19th March
Today we didn't go to school, because the teachers are on strike.
We met at Cristina's house for record a song and finally we went home.
Friday, 20th March
It’s a last day for our project.
We finish our work and we are happy. We will see other presenteixons and we wil do our exposure.
Activitats: un diari de l'exili
1)L'exili, fruit de les idees polítiques, no només va afectar a diversos polítics sinó també a personatges del món cultural com escriptors, pintors, escultors, professors, metges... Ara que ja saps una mica més d'història sobre la Guerra Civil, dels republicans, de l'exili, ... Fes una cerca de com a mínim cinc personatges històrics vinculats al món cultural que van haver marxat del seu país.
Herminio Almendros (1878-1974) va ésser un pedagog espanyol nascut a Almansa (Albacete).
Estudià a la Normal d'Alacant i a l'Escuela Superior del Magisterio de Madrid i, posteriorment, va ser inspector de primer ensenyament i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona entre els anys 1933 i 1937.
Fou un dels introductors del mètode Freinet a l'Estat espanyol.
Arran de la darrera Guerra Civil espanyola visqué exiliat fins a la seua mort a Cuba, on a més de difondre aquest mètode tingué una activitat molt notòria.
Destaca entre la seua obra escrita La imprenta en la escuela (Barcelona, 1933).
Daniel Anguiano Munguito (Haro, 1882 - Mèxic, 1964) fou un polític i sindicalista espanyol.
Ferroviari, va ingressar aviat a la Unió General de Treballadors, fou actiu participant en la vaga general de 1917 que va finalitzar amb una dura repressió per part de les forces de seguretat. Detingut al costat de Francisco Largo Caballero, Andrés Saborit Colomer i Julián Besteiro, va ser condemnat a cadena perpètua i reclòs en el penal de Cartagena. En aquest temps era també sotssecretari del PSOE. En ser escollit Diputat per València a les eleccions generals espanyoles de 1918, va ser excarcerat. Va participar, al costat de Fernando de los Ríos, en la comissió enviada pel Partit Socialista Obrer Espanyol a la Unió Soviètica per a avaluar la incorporació o no a la Internacional comunista. En el seu informe posterior, va considerar convenient la integració (en contraposició a De los Ríos), per valorar com un avanç la III Internacional. El Congrés del PSOE de 1921 va rebutjar les tesis d'Anguiano, cosa que va suposar la creació del Partit Comunista Obrer Espanyol, al qual es va incorporar. Després de la Guerra Civil es va exiliar a França per, després d'un llarg periple per Europa i Amèrica, acabar els seus dies a Mèxic.
Manuel Castells (Hellín, 1942) és un sociòleg i professor universitari espanyol, catedràtic de Sociologia i d'Urbanisme a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i director de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya.
Va estar exiliat per la dictadura de Francisco Franco i es va establir a París, on va estudiar Sociologia amb Alain Touraine. A vint-i-quatre anys es va convertir en el professor més jove de la Universitat de París. Va ser en les seves classes en què Daniel Cohn-Bendit i altres estudiants van iniciar el Maig Francès de 1968. Per aquest motiu, va ser expulsat de França i es va traslladar als Estats Units, on es va centrar en el desenvolupament de tecnologies de la informació i el seu impacte social.
Juan Negrín López (Les Palmes de Gran Canària, 3 de febrer de 1892 - París, 12 de novembre de 1956), polític i metge espanyol, fou president de govern de la Segona República (1937 - 1945).
De família burgesa, catòlica i conservadora, va estudiar Medicina en la Universitat de Leipzig (Alemanya), des d'on es va traslladar en 1917 a Madrid. Va dirigir el Laboratori de Fisiologia de la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (actual CSIC) fins a 1922.
José Franchy y Roca (1871, Las Palmas de Gran Canària - Ciutat de Mèxic, Mèxic 1944) fou un polític canari, destacat líder del republicanisme federal.
Advocat i periodista de professió, Franchy y Roca va fundar, en 1902, el Partit Republicà Federal i la Federació Obrera Canària. En la seva faceta com a periodista va fundar els periòdics Las Efemérides (1899) i El Tribuno (1903), aquest últim com òrgan de difusió del seu partit polític. En els seus orígens polítics, fou un ferm defensor dels drets de la classe obrera, que va organitzar els gremis per a la reivindicació laboral, principalment el de treballadors portuaris, qui van promoure en 1910 la primera vaga esdevinguda a Puerto de La Luz. Anys més tard adquiriria, en nom de la Societat d'Obrers del Carbó, un solar en el barri de La Isleta per a construir la Casa del poble. L'edificació es va començar a aixecar el 1913 i el 1936 va ser volada amb explosius com una mostra de poder dels militars franquistas durant l'Alçament Nacional.
2) Prenent com a model aquests personatges, inventa't una biografia per a l'eiliat republicà sobre el que vols parlar, i fes-ne una fitxa: data de naixament, nom i cognoms, lloc de naixement, etc. Mira d'ajustar la informació que dones a la realitat històrica del moment; cal que sigui versemblant.
Manel Sánchez Giral (Barcelona 1898, mort l'any 1958 a Mèxic). Va ser un escritor català molt important que defensava les seves idees polítiques en els seus llibres.
Quan va começar la guerra civil va tindre que exiliar-se en França l'any 1939 on va viure durant cinc anys.A França s'ha casat amb una francesa que es deia Marie Sánchez.
Després del començament de la segona guerra mundial es va exiliar a Mèxic on va morir de càncer el 20 d'agost 1958.
3) Busca informació a Internet d'alguna publicació coneguda sobre el testimo d'alguns exiliats, com per exemple en la Bliblioteca del Exilio. Prova també de trobarinformació, per exemple, de quaderns de l'exili, revista publicada a Mèxic desprès de la guerra civil per part d'exiliants republicans, o bé en l'hemeroteca del Diari La Vanguardia, que actualment es pot consultar en línia gratuitament.
9/02/1939
Avui dia 9 és un dia molt trist, perquè demà m'hauré d'exiliar a França, perquè sóc un escriptor català i no vull deixar d'escriure les meves idees polítiques.
Demà, dimarts 17 de març, comença una nova etapa de la meva vida, he de deixar la meva família, amics, coneguts... I el més important, la meva terra, Catalunya.
No sé com m'anirà a França, tampoc sé si més tard també m'hauré d'exiliar a un altre lloc. La causa és que un dictador ha guanyat la guerra civil i vol prohibir la llengua catalana i tot el que té a veure amb aquesta cultura.
Espero que quan tot això s'hagi calmat, torni al meu amor, a la meva terra, a la nostra estimada pàtria, Catalunya. I que el català torni a brillar com abans.
10/02/1939
Avui marxo de Girona, la meva ciutat.
Marxo amb els republicans rojos. Marxem amb un bibliobus. Hi ha molta gent, quasi tots som escritors i artistes. Tenimque amrxar per força. Em fa rabia...
Quan passi la frontera ja serà de nits i ja hauré deixat la meva estimada, la nostre estimada terra.
Em passat la frontera, estem a França no sabem on anar ni que fer, tots estem desesperats, no tenim menjar i amb poru feines tenim aigua, avui sols en queda dormir com poguem i demà ja pensarem alguna cosa per fer...
En aquest camí he fet molts amics i no sé quins es quedaran allà, tots esperem que tots jutns sortim endevant, esperem la bon rebuda de Fraça.
11/02/1939
Estem a França, estan pensant fer camps de concentració per posar-nos allà.
Alguns tindràn sort i aniran a llocs on no es passi tan malament, però d'altres, jo entre ells, no tenim tanta sort i ens toca fer el treball mes dur, però l'únic que m'interesa és treure endevant la meva familia i que en un futur no molt llunyà poguin viure bé, i si més volen fer el meu desig, que tornin a meva terra i al terra de molta gent, també la de la seva mare.
Herminio Almendros (1878-1974) va ésser un pedagog espanyol nascut a Almansa (Albacete).
Estudià a la Normal d'Alacant i a l'Escuela Superior del Magisterio de Madrid i, posteriorment, va ser inspector de primer ensenyament i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona entre els anys 1933 i 1937.
Fou un dels introductors del mètode Freinet a l'Estat espanyol.
Arran de la darrera Guerra Civil espanyola visqué exiliat fins a la seua mort a Cuba, on a més de difondre aquest mètode tingué una activitat molt notòria.
Destaca entre la seua obra escrita La imprenta en la escuela (Barcelona, 1933).
Daniel Anguiano Munguito (Haro, 1882 - Mèxic, 1964) fou un polític i sindicalista espanyol.
Ferroviari, va ingressar aviat a la Unió General de Treballadors, fou actiu participant en la vaga general de 1917 que va finalitzar amb una dura repressió per part de les forces de seguretat. Detingut al costat de Francisco Largo Caballero, Andrés Saborit Colomer i Julián Besteiro, va ser condemnat a cadena perpètua i reclòs en el penal de Cartagena. En aquest temps era també sotssecretari del PSOE. En ser escollit Diputat per València a les eleccions generals espanyoles de 1918, va ser excarcerat. Va participar, al costat de Fernando de los Ríos, en la comissió enviada pel Partit Socialista Obrer Espanyol a la Unió Soviètica per a avaluar la incorporació o no a la Internacional comunista. En el seu informe posterior, va considerar convenient la integració (en contraposició a De los Ríos), per valorar com un avanç la III Internacional. El Congrés del PSOE de 1921 va rebutjar les tesis d'Anguiano, cosa que va suposar la creació del Partit Comunista Obrer Espanyol, al qual es va incorporar. Després de la Guerra Civil es va exiliar a França per, després d'un llarg periple per Europa i Amèrica, acabar els seus dies a Mèxic.
Manuel Castells (Hellín, 1942) és un sociòleg i professor universitari espanyol, catedràtic de Sociologia i d'Urbanisme a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i director de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya.
Va estar exiliat per la dictadura de Francisco Franco i es va establir a París, on va estudiar Sociologia amb Alain Touraine. A vint-i-quatre anys es va convertir en el professor més jove de la Universitat de París. Va ser en les seves classes en què Daniel Cohn-Bendit i altres estudiants van iniciar el Maig Francès de 1968. Per aquest motiu, va ser expulsat de França i es va traslladar als Estats Units, on es va centrar en el desenvolupament de tecnologies de la informació i el seu impacte social.
Juan Negrín López (Les Palmes de Gran Canària, 3 de febrer de 1892 - París, 12 de novembre de 1956), polític i metge espanyol, fou president de govern de la Segona República (1937 - 1945).
De família burgesa, catòlica i conservadora, va estudiar Medicina en la Universitat de Leipzig (Alemanya), des d'on es va traslladar en 1917 a Madrid. Va dirigir el Laboratori de Fisiologia de la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (actual CSIC) fins a 1922.
José Franchy y Roca (1871, Las Palmas de Gran Canària - Ciutat de Mèxic, Mèxic 1944) fou un polític canari, destacat líder del republicanisme federal.
Advocat i periodista de professió, Franchy y Roca va fundar, en 1902, el Partit Republicà Federal i la Federació Obrera Canària. En la seva faceta com a periodista va fundar els periòdics Las Efemérides (1899) i El Tribuno (1903), aquest últim com òrgan de difusió del seu partit polític. En els seus orígens polítics, fou un ferm defensor dels drets de la classe obrera, que va organitzar els gremis per a la reivindicació laboral, principalment el de treballadors portuaris, qui van promoure en 1910 la primera vaga esdevinguda a Puerto de La Luz. Anys més tard adquiriria, en nom de la Societat d'Obrers del Carbó, un solar en el barri de La Isleta per a construir la Casa del poble. L'edificació es va començar a aixecar el 1913 i el 1936 va ser volada amb explosius com una mostra de poder dels militars franquistas durant l'Alçament Nacional.
2) Prenent com a model aquests personatges, inventa't una biografia per a l'eiliat republicà sobre el que vols parlar, i fes-ne una fitxa: data de naixament, nom i cognoms, lloc de naixement, etc. Mira d'ajustar la informació que dones a la realitat històrica del moment; cal que sigui versemblant.
Manel Sánchez Giral (Barcelona 1898, mort l'any 1958 a Mèxic). Va ser un escritor català molt important que defensava les seves idees polítiques en els seus llibres.
Quan va começar la guerra civil va tindre que exiliar-se en França l'any 1939 on va viure durant cinc anys.A França s'ha casat amb una francesa que es deia Marie Sánchez.
Després del començament de la segona guerra mundial es va exiliar a Mèxic on va morir de càncer el 20 d'agost 1958.
3) Busca informació a Internet d'alguna publicació coneguda sobre el testimo d'alguns exiliats, com per exemple en la Bliblioteca del Exilio. Prova també de trobarinformació, per exemple, de quaderns de l'exili, revista publicada a Mèxic desprès de la guerra civil per part d'exiliants republicans, o bé en l'hemeroteca del Diari La Vanguardia, que actualment es pot consultar en línia gratuitament.
José Luis Morro Casas
Nacido en la calle Arrabal de Segorbe (Castellón), desde muy joven demostró una tendencia clara hacia el mundo cultural.Tras la dureza y las múltiples vicisitudes de exiliado durante los años 40 y 50, Antonio Soriano, creador y alma de la Librería Española, la convierte a principios de los años sesenta en una verdadera Embajada Cultural a la que acudían no sólo los residentes en Francia, sino también los emplazados al otro lado del mar, como Juan Marichal desde Estados Unidos, Serrano Plaja desde Chile, Max Aub desde México... Era también de obligado cumplimiento la visita de escritores hispanoamericanos: Julio Cortázar, Pablo Neruda, Gabriel García Márquez... ¡cuántos más! Pero no sólo exiliados. Constantemente acudían a la librería muchos españoles que habían conseguido salir del país para adquirir aquellos libros prohibidos por una ciega censura. Hasta allí llegó el grupo al que le fue prohibida la entrada en España cuando finalizó el Congreso de Munich. Soriano los acogió organizando tertulias días y noches enteras; estaban Ridruejo, Vicent Ventura... Como él mismo señala: «... yo he trabajado más por la patria, que por mi cuenta».Los lunes realizaba tertulias para los españoles del interior, de las que eran asiduos Roberto Mesa y Miguel Salabert, quien escribiera El Exilio Interior. Es en esta época de mediados de los sesenta, cuando comienzan a llegar a la librería jóvenes españoles que realizaban viajes de fin de curso llevando listas de libros inexistentes en España. Soriano aprovechaba esta circunstancia para hablar mal de Franco.Quizá uno de los hispanistas que mejor describe a la librería y a su dueño sea Bernard Sesé: «... lugar de acogida, de amistad, de reuniones literarias, de consejos a los estudiantes, de animación constante de la vida cultural hispánica, gran lugar de convivencia a la española, la Librería de la Rue de Seine formaba parte [...] del paisaje familiar de todos aquellos que aman a España, que aprenden su lengua o la enseñan...».Cuando muere el dictador Soriano vuelve a España, a Barcelona. Y, como no podía ser de otro modo, se aproximó al pueblo que le vio nacer, Segorbe, en el que aún residía parte de su familia y algunos amigos de juventud. En 1993 se encontró con la sorpresa de que la población había comprado a la familia, tras largos esfuerzos, el archivo de uno de sus mejores amigos, Max Aub. Existen muchos paralelismos en las vidas de Soriano y Aub, los dos sufrieron el exilio y pasaron por campos de internamiento, fueron portadores de tinetas de excrementos. Los dos fueron autodidactas, aprendiendo de la vida misma; a ambos les fascinaba la obra impresa, tuvieron amigos comunes, llevaban a España en el corazón, nunca fueron anti-nada, como buenos machadianos. Se conocieron en París, donde nació Aub, Soriano en Segorbe, donde reside la memoria de Aub...En 1994 Soriano recibía el Premio León Felipe, pero el 14 de febrero de 1996 permanecerá para siempre en su corazón. En esta fecha el embajador de España en Francia, señor Máximo Cajal, le impuso la Encomienda de la Orden del Mérito Civil, otorgada por el último Gobierno socialista. Y de nuevo vuelve febrero a encontrarse con Soriano; en 1998, el 17 de este mes, vuelve a España, a Barcelona, para participar en un Seminario Internacional sobre «Cultura y Literatura del Exilio Español de 1939 en Francia», organizado por la Universidad Autónoma. Allí pudo escuchar una ponencia sobre él con el título «Antonio Soriano: los libros, su vida», por la que tuvo noticia de que en Segorbe, su ciudad natal, se iba a constituir una Asociación Cultural con su nombre. Pero su sorpresa fue mayor cuando, cuatro días después, al llegar a esta población, supo que la portavoz socialista en el Ayuntamiento, señora Olga Raro, había comunicado la intención de su grupo proponerle como Hijo Predilecto. El Ayuntamiento, en sesión celebrada el 7 de abril, aprobó por unanimidad el nombramiento de Hijo Predilecto de Segorbe a este ciudadano del mundo. Por fin Antonio Soriano era profeta en su tierra.
4-5) Diari d'un exiliat9/02/1939
Avui dia 9 és un dia molt trist, perquè demà m'hauré d'exiliar a França, perquè sóc un escriptor català i no vull deixar d'escriure les meves idees polítiques.
Demà, dimarts 17 de març, comença una nova etapa de la meva vida, he de deixar la meva família, amics, coneguts... I el més important, la meva terra, Catalunya.
No sé com m'anirà a França, tampoc sé si més tard també m'hauré d'exiliar a un altre lloc. La causa és que un dictador ha guanyat la guerra civil i vol prohibir la llengua catalana i tot el que té a veure amb aquesta cultura.
Espero que quan tot això s'hagi calmat, torni al meu amor, a la meva terra, a la nostra estimada pàtria, Catalunya. I que el català torni a brillar com abans.
10/02/1939
Avui marxo de Girona, la meva ciutat.
Marxo amb els republicans rojos. Marxem amb un bibliobus. Hi ha molta gent, quasi tots som escritors i artistes. Tenimque amrxar per força. Em fa rabia...
Quan passi la frontera ja serà de nits i ja hauré deixat la meva estimada, la nostre estimada terra.
Em passat la frontera, estem a França no sabem on anar ni que fer, tots estem desesperats, no tenim menjar i amb poru feines tenim aigua, avui sols en queda dormir com poguem i demà ja pensarem alguna cosa per fer...
En aquest camí he fet molts amics i no sé quins es quedaran allà, tots esperem que tots jutns sortim endevant, esperem la bon rebuda de Fraça.
11/02/1939
Estem a França, estan pensant fer camps de concentració per posar-nos allà.
Alguns tindràn sort i aniran a llocs on no es passi tan malament, però d'altres, jo entre ells, no tenim tanta sort i ens toca fer el treball mes dur, però l'únic que m'interesa és treure endevant la meva familia i que en un futur no molt llunyà poguin viure bé, i si més volen fer el meu desig, que tornin a meva terra i al terra de molta gent, també la de la seva mare.
12/02/1939
Avui, dijous, a la matinada, ha arribat una de les pitjors, però més esperades de les noticies, un dels millors escriptoris exiliats de Catalunya, un del homes que va lluitar més per nosaltres, que va lluitar per la pàtria, ha mort. Era un bon amic en el poc temps que ens vam conèixer va fer molt per mi al ajudar-me... Des de aquí tots li donem les gràcies i que visqui en pau.
Definitivament em traslladen a un camp de concentració per treballar al camp, a les mines...
La meva dona es queda cuidant la mainada, buscant menjar i tot el que trobi per ajudar-nos. Però el pitjor son els meus dos fills grans, sofreixen molt i més perquè s’assabenten de tot el que passa i això deu ser molt dur per la seva psicologia i més ara que estan en una etapa fonamental del creixement, tan físic com psíquic.
13/02/1939
Últim dia que escrit en aquest diari. Els meus superiors m’han enxampat escrivint i m’han advertit que no torni a escriure perquè perdo massa el temps i no sé que em podrien fer, o a la meva família...
Així que hauré de deixar d’escriure, com a mínim en secret.
Intentaré fer tot el possible perquè el català torni a brillar com abans i escriure un llibre on expliqui totes les meves vivències i que aquestes paraules arribin al cor de la gent que llegeix això, com que, per sort no experimenten o no han experimentat mai el sofriment que nosaltres hem patit, que s’ho imaginin i que es posin a la nostre pell, volem ser recordats perquè exclamin el que vam fer, estem fent i farem per el català i per Catalunya.
Des de França a la meva pàtria amb molt d’amor.
6) Un exiliat ben real, que es comenta a la pel·licula Soldados de Salamina que has vist, fou Antonio Machado es va haver d'exiliar a causa da les seves idees polítiques i que va morir a França, a Cotlliure. Machado, un dels poetes més importants d'aquell momen"Estos dias azules /y este sol de la infancia". A partir d'aquests dos versos, i donat que tu també estàs ressiguint la vida d'un escriptor exiliat, inventa'n una continuació, de com a mínim 8 versos més.
Estos dias azules
y este sol de la infancia
nos hacen mirar el destino
en una larga distancia.
Y nosotros debajo de los pinos
miramos a los militares
y ellos nos apuntan
tomándonos como sus rivales.
No entienden que de la misma pátria somos
y que querernos tenemos que hacer todos.
y este sol de la infancia
nos hacen mirar el destino
en una larga distancia.
Y nosotros debajo de los pinos
miramos a los militares
y ellos nos apuntan
tomándonos como sus rivales.
No entienden que de la misma pátria somos
y que querernos tenemos que hacer todos.
Topograma
1) Expliqueu què significa l'escala 1:25000.
Significa que un centímetre ak paper són 25000 reals.
2) Marqueu al vostre naoa e recorregut que feu el duia de la sortida. Mesureu-lo amb el cuvímetre i trobeu la distància que heu recorregut.
De Can Barris a Coll de Lli varia l'altura 140 metres i l'altura definitiva és de 764.4 metres.
De Coll de Lli a Les Illes varia 100 metres l'altura i la definitiva és de 864.4 metres.
De an Barris a Les Illes varia 240 metres l'altura i l'altura definitiva és de 864.4 metres.
De La Vajol a Mas Castell l'altyura no varia gaire i és de 524.1 metres d'altura.
De Mas Castell a Can Barris l'altura varia 50metres i l'altura deifnitiva és de 574.1 metres.
3)Observeu les corbes de nivell del mapa i feu un perfil topogràfic de l'etapa.
4) Al vostre mapa trobareu un recorregut amb sis punts marcats, que indiquen la situació dels sis puntsa següents:
a) Indiqueu en quin punt es troba cada indret.
La número 1 és Mina Canta.
La número 2 és Monument de l'exili
La número 3 és Mas Can Barris
La número 4 és Coll de Lli
La número 5 és Hostal de Trabucaires
La número sis és Coll de la Manrella.
b) Mesureu les distàncies entre els diferents punts
Entre el punt 1 i 2-> 1525
Entre el punt 2 i 3-> 750
Entre el punt 3 i 4-> 1450
Entre el punt 4 i 5-> 1800
c) Busqueu informació sobre quin fet important relacionat amb l'exili es va produïr amb cada punt:
Punt 1-> La Vajol va ser la capital de l'estat espanyol durant l'any 1939.
Punt 2-> És on van guardar el tresor de la republica, el seté camió.
Punt 3-> És la masia on es van allotjar més de 200 exiliats, en aquesta masia només hi cabien 50 persones.
Punt 4-> És la frontera entre l'estat espanyol i França, els exiliats volien arribar fins a aquest punt per poder sortir de l'estat espanyol.
Punt 5-> És on es van refugiar els exiliats.
d) Redacteu un petit article amb aquestes dades que haureu de penjar al bloc.
A la Vajol va arribar el gobern espanyol, i aquesta va ser la capital espanyola. A Mas Castell és on van amagar el Tresor de la República del seté camió, no se'l van emportar cap a França perquè havien destrït el pont de pas i els camions no podien passar. A Mas Barris es van allotjar més de 200 personas i en aquesta petita masia només hi cabien 50, hi ha artícles que diuen que en aquells dies els faltava de tot menys aigua. Coll de Llí és la frontera que separa Espanya de França i les Illes és el primer poble francés on arribaven els exiliats i on es van refugiar.
Significa que un centímetre ak paper són 25000 reals.
2) Marqueu al vostre naoa e recorregut que feu el duia de la sortida. Mesureu-lo amb el cuvímetre i trobeu la distància que heu recorregut.
De Can Barris a Coll de Lli varia l'altura 140 metres i l'altura definitiva és de 764.4 metres.
De Coll de Lli a Les Illes varia 100 metres l'altura i la definitiva és de 864.4 metres.
De an Barris a Les Illes varia 240 metres l'altura i l'altura definitiva és de 864.4 metres.
De La Vajol a Mas Castell l'altyura no varia gaire i és de 524.1 metres d'altura.
De Mas Castell a Can Barris l'altura varia 50metres i l'altura deifnitiva és de 574.1 metres.
3)Observeu les corbes de nivell del mapa i feu un perfil topogràfic de l'etapa.
| Altura | Metres recorreguts | |
| 1 – 2 | 0 | 1525 |
| 2 – 3 | 50 | 750 |
| 3 – 4 | 140 | 1450 |
| 4 – 5 | 100 | 1800 |
4) Al vostre mapa trobareu un recorregut amb sis punts marcats, que indiquen la situació dels sis puntsa següents:
a) Indiqueu en quin punt es troba cada indret.
La número 1 és Mina Canta.
La número 2 és Monument de l'exili
La número 3 és Mas Can Barris
La número 4 és Coll de Lli
La número 5 és Hostal de Trabucaires
La número sis és Coll de la Manrella.
b) Mesureu les distàncies entre els diferents punts
Entre el punt 1 i 2-> 1525
Entre el punt 2 i 3-> 750
Entre el punt 3 i 4-> 1450
Entre el punt 4 i 5-> 1800
c) Busqueu informació sobre quin fet important relacionat amb l'exili es va produïr amb cada punt:
Punt 1-> La Vajol va ser la capital de l'estat espanyol durant l'any 1939.
Punt 2-> És on van guardar el tresor de la republica, el seté camió.
Punt 3-> És la masia on es van allotjar més de 200 exiliats, en aquesta masia només hi cabien 50 persones.
Punt 4-> És la frontera entre l'estat espanyol i França, els exiliats volien arribar fins a aquest punt per poder sortir de l'estat espanyol.
Punt 5-> És on es van refugiar els exiliats.
d) Redacteu un petit article amb aquestes dades que haureu de penjar al bloc.
A la Vajol va arribar el gobern espanyol, i aquesta va ser la capital espanyola. A Mas Castell és on van amagar el Tresor de la República del seté camió, no se'l van emportar cap a França perquè havien destrït el pont de pas i els camions no podien passar. A Mas Barris es van allotjar més de 200 personas i en aquesta petita masia només hi cabien 50, hi ha artícles que diuen que en aquells dies els faltava de tot menys aigua. Coll de Llí és la frontera que separa Espanya de França i les Illes és el primer poble francés on arribaven els exiliats i on es van refugiar.
Estadístiques sobre refugiats
1. Busqueu segons la Convenció de Ginebra de 1951, quina és la definició de refugiat i pengeu la resposta al blog.
Article 1. - Definició del terme "refugiat"
A. Als efectes d'aquesta Convenció, el terme "refugiat" s'aplicarà a tota persona:
1) Que hi hagi estat considerada com refugiada en virtut dels Arranjaments del 12 de maig de 1926 i del 30 de juny de 1928, o de les Convencions del 28 d'octubre de 1933 i del 10 de febrer de 1938, del Protocol del 14 de setembre de 1939 o de la Constitució de l'Organització Internacional de Refugiats.
Les decisions denegatòria adoptades per l'Organització Internacional de Refugiats durant el període de les seves activitats, no impediran que es reconegui la condició de refugiat a persones que reuneixin les condicions establertes en el paràgraf 2 d'aquesta secció.
2) Que, com a resultat d'esdeveniments ocorreguts abans de l'1. º de gener de 1951 ia causa de fundats temors de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques, es trobi fora del país d' seva nacionalitat i no pugui o, a causa d'aquests temors, no vulgui acollir a la protecció de tal país; o que, mancant de nacionalitat i trobant, a conseqüència de tals esdeveniments, fora del país on abans tingués la seva residència habitual, no pugui o, a causa d'aquests temors, no vulgui tornar a ell.
En els casos de persones que tinguin més d'una nacionalitat, s'entendrà que l'expressió "del país de la seva nacionalitat" es refereix a qualsevol dels països la nacionalitat posseeixin; i no es considerarà mancada de la protecció del país de la seva nacionalitat a la persona que, sense raó vàlida derivada d'un fundat temor, no s'hagi acollit a la protecció d'un dels països la nacionalitat posseeixi.
B. 1) A les finalitats d'aquesta Convenció, les paraules "esdeveniments ocorreguts abans de l'1. º de gener de 1951", que figuren l'article 1 de la secció A, podran entendre's com:
a) "Esdeveniments ocorreguts abans de l'1. º de gener de 1951, a Europa", o com
b) "Esdeveniments ocorreguts abans de l'1. º de gener de 1951, a Europa o en un altre lloc";
i cada Estat Contractant formularà en el moment de la signatura, de la ratificació o de l'adhesió, una declaració en què precisi l'abast que vol donar a aquesta expressió, amb respecte a les obligacions assumides per ell en virtut d'aquesta Convenció.
2) Tot Estat Contractant que hagi adoptat la fórmula a podrà en qualsevol moment estendre les seves obligacions, mitjançant l'adopció de la fórmula b per notificació adreçada al Secretari General de les Nacions Unides.
C. En els casos que s'enumeren a continuació, aquesta Convenció cessarà de ser aplicable a tota persona compresa en les disposicions de la secció A precedent:
1) Si s'ha acollit de nou, voluntàriament, a la protecció del país de la seva nacionalitat, o
2) Si, havent perdut la seva nacionalitat, l'ha recobrat voluntàriament; o
3) Si ha adquirit una nova nacionalitat i gaudeix de la protecció del país de la seva nova nacionalitat; o
4) Si voluntàriament s'ha establert de nou al país que havia abandonat o fora del qual havia romàs per por de ser perseguida; o
5) Si, per haver desaparegut les circumstàncies en virtut de les quals va ser reconeguda com a refugiada, no pot continuar negant-se a acollir-se a la protecció del país de la seva nacionalitat.
Queda entès, però, que les disposicions del present paràgraf no s'aplicaran als refugiats compresos en el paràgraf 1 de la secció A del present article que puguin invocar, per negar-se a acollir-se a la protecció del país de la seva nacionalitat, raons imperioses derivades de persecucions anteriors.
6) Si es tracta d'una persona que no té nacionalitat i, per haver desaparegut les circumstàncies en virtut de les quals va ser reconeguda com a refugiada, està en condicions de tornar al país on abans tenia la seva residència habitual.
Queda entès, però, que les disposicions del present paràgraf no s'aplicaran als refugiats compresos en el paràgraf 1 de la secció A del present article que puguin invocar, per negar-se a acollir-se a la protecció del país de la seva nacionalitat, raons imperioses derivades de persecucions anteriors.
D. Aquesta Convenció no serà aplicable a les persones que rebin actualment protecció o assistència d'un òrgan o organisme de les Nacions Unides diferent de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats.
Quan aquesta protecció o assistència hagi cessat per qualsevol motiu, sense que la sort d'aquestes persones s'hagi solucionat definitivament d'acord amb les resolucions aprovades sobre la qüestió per l'Assemblea General de les Nacions Unides, aquestes persones tindran ipso factoderecho als beneficis del règim d'aquesta Convenció.
E. Aquesta Convenció no serà aplicable a les persones a qui les autoritats competents del país on hagin fixat la seva residència reconeguin els drets i obligacions inherents a la possessió de la nacionalitat d'aquest país.
F. Les disposicions d'aquesta Convenció no seran aplicables a cap persona respecte de la qual hi hagi motius fundats per a considerar:
a) Que ha comès un delicte contra la pau, un delicte de guerra o un delicte contra la humanitat, dels definits en els instruments internacionals elaborats per adoptar disposicions respecte d'aquests delictes;
b) Que ha comès un greu delicte comú, fora del país de refugi, abans de ser admesa en ell com refugiada;
c) Que s'ha fet culpable d'actes contraris a les finalitats i als principis de les Nacions Unides.
2. Observeu el següent diagrama, que mostra les peticions d'asil als països industrialitzats el primer semestre de 2008.
a) De quin tipus de diagrama es tracta? Quines dades s'hi representen?
S'anomena diagrama de sectors.
Mostra les peticions d'asil als països industrialitzats el primer semestre del 2008.
b) Sabem que el nombre de peticions d'asil als Estats Units va ser de 25400; quin va ser el nombre total de demandants d'asil?
El nombre total de demandants d'asil va ser de 165000.
c) Quantes persones van demanar l'asil a FRança? I a Suïssa? Pengeu les res`pstes al blog.
A França 15675 persones i a Suïssa 5940 persones.
3.La següent taula recull els principals països d'origen dels demandants d'asil polític els anys 2006 i 2007.
a) Recolliu aquestes dades en una tauña i calculeu el percentatge de demanants d'asil de cada país.
b) Dibuixeu un diagrama de barres dobles amb les freqüències a l'esquerra i els percentatges a la dreta.
4.Llegiu el text següent:
a)Calculeu l'angle corresponent a cada país per fer un diagrama de sectors circular.
Article 1. - Definició del terme "refugiat"
A. Als efectes d'aquesta Convenció, el terme "refugiat" s'aplicarà a tota persona:
1) Que hi hagi estat considerada com refugiada en virtut dels Arranjaments del 12 de maig de 1926 i del 30 de juny de 1928, o de les Convencions del 28 d'octubre de 1933 i del 10 de febrer de 1938, del Protocol del 14 de setembre de 1939 o de la Constitució de l'Organització Internacional de Refugiats.
Les decisions denegatòria adoptades per l'Organització Internacional de Refugiats durant el període de les seves activitats, no impediran que es reconegui la condició de refugiat a persones que reuneixin les condicions establertes en el paràgraf 2 d'aquesta secció.
2) Que, com a resultat d'esdeveniments ocorreguts abans de l'1. º de gener de 1951 ia causa de fundats temors de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques, es trobi fora del país d' seva nacionalitat i no pugui o, a causa d'aquests temors, no vulgui acollir a la protecció de tal país; o que, mancant de nacionalitat i trobant, a conseqüència de tals esdeveniments, fora del país on abans tingués la seva residència habitual, no pugui o, a causa d'aquests temors, no vulgui tornar a ell.
En els casos de persones que tinguin més d'una nacionalitat, s'entendrà que l'expressió "del país de la seva nacionalitat" es refereix a qualsevol dels països la nacionalitat posseeixin; i no es considerarà mancada de la protecció del país de la seva nacionalitat a la persona que, sense raó vàlida derivada d'un fundat temor, no s'hagi acollit a la protecció d'un dels països la nacionalitat posseeixi.
B. 1) A les finalitats d'aquesta Convenció, les paraules "esdeveniments ocorreguts abans de l'1. º de gener de 1951", que figuren l'article 1 de la secció A, podran entendre's com:
a) "Esdeveniments ocorreguts abans de l'1. º de gener de 1951, a Europa", o com
b) "Esdeveniments ocorreguts abans de l'1. º de gener de 1951, a Europa o en un altre lloc";
i cada Estat Contractant formularà en el moment de la signatura, de la ratificació o de l'adhesió, una declaració en què precisi l'abast que vol donar a aquesta expressió, amb respecte a les obligacions assumides per ell en virtut d'aquesta Convenció.
2) Tot Estat Contractant que hagi adoptat la fórmula a podrà en qualsevol moment estendre les seves obligacions, mitjançant l'adopció de la fórmula b per notificació adreçada al Secretari General de les Nacions Unides.
C. En els casos que s'enumeren a continuació, aquesta Convenció cessarà de ser aplicable a tota persona compresa en les disposicions de la secció A precedent:
1) Si s'ha acollit de nou, voluntàriament, a la protecció del país de la seva nacionalitat, o
2) Si, havent perdut la seva nacionalitat, l'ha recobrat voluntàriament; o
3) Si ha adquirit una nova nacionalitat i gaudeix de la protecció del país de la seva nova nacionalitat; o
4) Si voluntàriament s'ha establert de nou al país que havia abandonat o fora del qual havia romàs per por de ser perseguida; o
5) Si, per haver desaparegut les circumstàncies en virtut de les quals va ser reconeguda com a refugiada, no pot continuar negant-se a acollir-se a la protecció del país de la seva nacionalitat.
Queda entès, però, que les disposicions del present paràgraf no s'aplicaran als refugiats compresos en el paràgraf 1 de la secció A del present article que puguin invocar, per negar-se a acollir-se a la protecció del país de la seva nacionalitat, raons imperioses derivades de persecucions anteriors.
6) Si es tracta d'una persona que no té nacionalitat i, per haver desaparegut les circumstàncies en virtut de les quals va ser reconeguda com a refugiada, està en condicions de tornar al país on abans tenia la seva residència habitual.
Queda entès, però, que les disposicions del present paràgraf no s'aplicaran als refugiats compresos en el paràgraf 1 de la secció A del present article que puguin invocar, per negar-se a acollir-se a la protecció del país de la seva nacionalitat, raons imperioses derivades de persecucions anteriors.
D. Aquesta Convenció no serà aplicable a les persones que rebin actualment protecció o assistència d'un òrgan o organisme de les Nacions Unides diferent de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats.
Quan aquesta protecció o assistència hagi cessat per qualsevol motiu, sense que la sort d'aquestes persones s'hagi solucionat definitivament d'acord amb les resolucions aprovades sobre la qüestió per l'Assemblea General de les Nacions Unides, aquestes persones tindran ipso factoderecho als beneficis del règim d'aquesta Convenció.
E. Aquesta Convenció no serà aplicable a les persones a qui les autoritats competents del país on hagin fixat la seva residència reconeguin els drets i obligacions inherents a la possessió de la nacionalitat d'aquest país.
F. Les disposicions d'aquesta Convenció no seran aplicables a cap persona respecte de la qual hi hagi motius fundats per a considerar:
a) Que ha comès un delicte contra la pau, un delicte de guerra o un delicte contra la humanitat, dels definits en els instruments internacionals elaborats per adoptar disposicions respecte d'aquests delictes;
b) Que ha comès un greu delicte comú, fora del país de refugi, abans de ser admesa en ell com refugiada;
c) Que s'ha fet culpable d'actes contraris a les finalitats i als principis de les Nacions Unides.
2. Observeu el següent diagrama, que mostra les peticions d'asil als països industrialitzats el primer semestre de 2008.
a) De quin tipus de diagrama es tracta? Quines dades s'hi representen?
S'anomena diagrama de sectors.
Mostra les peticions d'asil als països industrialitzats el primer semestre del 2008.
b) Sabem que el nombre de peticions d'asil als Estats Units va ser de 25400; quin va ser el nombre total de demandants d'asil?
El nombre total de demandants d'asil va ser de 165000.
c) Quantes persones van demanar l'asil a FRança? I a Suïssa? Pengeu les res`pstes al blog.
A França 15675 persones i a Suïssa 5940 persones.
3.La següent taula recull els principals països d'origen dels demandants d'asil polític els anys 2006 i 2007.
a) Recolliu aquestes dades en una tauña i calculeu el percentatge de demanants d'asil de cada país.
| En milions | En percentatge | |||||
| 2006 | 2007 | 2006 | 2007 | |||
| IRQ | 34300 | 52000 | IRQ | 14,18 | 17,98 | |
| SOM | 45800 | 46200 | SOM | 18,9 | 15,97 | |
| ERT | 21700 | 36000 | ERT | 8,97 | 12,44 | |
| COL | 18700 | 23200 | COL | 7,73 | 8 | |
| RUS | 16400 | 21800 | RUS | 6,78 | 7,53 | |
| ETH | 19200 | 21600 | ETH | 7,94 | 7,46 | |
| ZIM | 22200 | 20800 | ZIM | 9,18 | 7,19 | |
| DRC | 31200 | 36300 | DRC | 12,9 | 12,55 | |
| CHI | 17400 | 15300 | CHI | 7,19 | 5,29 | |
| AFG | 14900 | 1600 | AFG | 6,16 | 5,53 | |
b) Dibuixeu un diagrama de barres dobles amb les freqüències a l'esquerra i els percentatges a la dreta.
4.Llegiu el text següent:
a)Calculeu l'angle corresponent a cada país per fer un diagrama de sectors circular.
| Nº refugiats | Percentatge | |
| afganos | 3000000 | 45,92 |
| iraquies | 2000000 | 30,61 |
| colombianos | 552000 | 8,45 |
| sudaneses | 523000 | 8 |
| somalíes | 457000 | 6,99 |
Matemàtics a l'exili
Pere Pi Calleja
1.Va néixer a Barcelona. Quin any va néixer? Quin any i on va morir? Va néixer l'any 1907 i va morir l'any 1986 a Barcelona, també.
2.Formava part d'una família molt extensa i unida que tenia relació amb Roses. Quina relació? En quin camp van destacar els seus avantpassats?La família del pare era de Roses. En la política.
3.Va ser un excel·lent estudiant. On va estudiar? Quins estudis va realitzar? Va estudiar matemàtiques a la universitat de Barcelona.
4.L'any 1927 va obtenir un premi. Quin? Per quina activitat? Obté el Premi de la Societat en el concurs de resolució de problemes.
5.Després va realitzar uns altres estudis. Quins? On? Va estudiar arquitectura a la facultat de ciències de la universitat de Barcelona.
6.Va quedar vivament impressionat per una conferència a la qual va assistir. Qui era el conferenciant? On va ser la conferència? Va assistir a una conferència de Albert Einstein. La conferència va ser a Barcelona.
7.Amb qui simpatitzava políticament? Era molt bon amic de l'ex president de la Generalitat Lluís Companys.
8.A proposta de Julio Rey Pastor va obtenir una beca. Per fer què? Va rebre una beca per a realitzar una estada a la universitat de Berlín.
9.Entre 1935 i 1936 va ocupar un càrrec. Quin? Va treballar de professor al centre d'estudis matemàtics de l'Institut d'estudis catalans.
10.Serveix a l'exèrcit de la República. Quin grau tenia? Era el capità d'enginyers.
11.S'exilia a un país europeu. Quin? On va anar? Com en va sortir? Es va exiliar a França. El van portar al camp d'Argelés sur Mer. Va sortir gràcies al seu avi.
12.Parlava moltes llengües. Quines? Castellà, català, anglès ,francès, alemany i una mica l'italià.
13.Fa un viatge accidentat. On el porta? El porta a Anglaterra, on va descobrir el Parkinson.
14.Quan arriba a Argentina, on s'instal·la? Què fa? A Buenos Aires, fa la unió matemàtica argentina.
15.Torna a Catalunya l'any 1947 i vista Roses. Amb quin motiu? Per presentar a Milena, la seva dona, a la seva família.
16.Torna a Espanya l'any 1956 i té dificultats per obtenir una plaça en una universitat. Quina aconsegueix?La plaça de “Geometria Analítica” i “Topologia” de la Universitat de Barcelona.
17.S'instal·la definitivament a Catalunya. Quan? Què fa? Cap al 1956. Passa una temporada intentant sol.licitar ajudes i beques de tot tipus, fent classes particulars a Carlos March i altres, etc.
Lluís Santaló
1. Va néixer a Girona. Quin any va néixer? Quin any i on va morir? Va néixer l'any 1911 i va morir l'any 2001 a Buenos Aires, Argentina.
2.Va estudiar a Madrid. A quina universitat? Quins estudis va realitzar? Va estudiar a la Universitat Complutense de Madrid doctorant-se en Ciències Matemàtiques.
3.Es va especialitzar en geometria. On es va especialitzar? A la Universitat de Buenos Aires.
4.Va ser mobilitzat al front. On i quan es va exiliar? Al final de la Guerra Civil Espanyola s'exilia a França.
5.Després es va exiliar a Sudamèrica. A quin país? En quina universitat va treballar? A Argentina, va treballar a la Universitat Nacional del Litoral (Santa Fe), en la Facultat de les Ciències Fisicomatemàtiques i en la Universitat de Buenos Aires.
6.Es va desplaçar als Estats Units d'Amèrica. On va treballar? A les universitats de Chicago i Princeton
7.Va rebre el premi Príncep d'Astúries. En quin àmbit? Quan? De Investigació Científica i Tècnica al 1983.
8.Va ser un gran pedagog que va publicar molts treballs sobre l'educació matemàtica. Què en pensava? Pensava que l'educació matemàtica és necessària pel desenvolupament dels països.
9.Una universitat catalana li ha dedicat una càtedra honorífica. Quina? Des de quan? A quina facultat pertany?
Ernest Corominas
1.Va néixer a Barcelona. Quin any va néixer? Quin any i on va morir? Va néixer l'any 1913 i va morir a Lió, França l'any 1992.
2.Va estudiar a la Universitat de Barcelona. Quins estudis va cursar? Es va llicenciar en matemàtiques, i va iniciar estudis d'artitectura que va completar més endavant.
3.Va participar a la guerra civil i es va exiliar. On? A París
4.L'any 1940 s'exilia a Sudamèrica. A quin país? De què treballa? A Xile. Treballava de professor de matemàtiques a la Facultat de Ciènces Econòmiques de la Universitat de Cuyo.
5.Es trasllada a l'Argentina. A quina universitat? Quina càtedra ocupa? A la Universitat de Cuyo encarregat de la càtedra d'Estadística.
6.Es casa amb la cosina d'un conegut guerriller. Qui? Es casa amb la cosina
del futur guerriller de la revolució cubana Ernesto "Che" Guevara.
7.Entre 1947 i 1964 viu a diferents ciutats. Quines? Quines feines hi fa?Al 1947 va viure a París (França) on feia d' agregat de recerques al Centre Nacional de la Recerca Científica de París. Al 1964 a Caracas (Venezuela)
8.L'any 1964 s'instal·la definitivament. On? A quina universitat? A Lió, a la Universitat Claude Bernard
El sistema muscular esquèlic
Redacteu un informe a partir de les respostes de les següents activitats*
1) Cerqueu el dibuix d'un múscul esquelètic com el d'un bíceps i expliqueu la seva extructura i com s'uneix a l'os.
Els bíceps estan dividits en dos porcions.
La porció curta que comença en la apófises per un tendó comú i la porció llarga, que comença en tuberositat supraglenouidea del omoplat.
Les dues proporcions musculars s'uneixen per un tendó, en la tuberositat bicipital del radi.
2) Cerqueu una imatge d'un fibra muscular estirada i descriviu detallament com són aquestes cèl·lules (forma, mida, nombre i posició dels nuclis).
La fibra muscular és una cèl·lula muscular multinuclear. Està formada per una membrana cel·lular que es diu sarcolema. També està formada per un citoplasma (sarcoplasma). Conté:
Miosina: Proteïna fibrosa del teixit muscular i del citosquelet d'alguns tipus de cèl·lules que intervé en la contracció muscular i en processos de motilitat intracel·lular. .
Actina: Proteïna del teixit muscular i del citosquelet d'alguns tipus cel·lulars que intervé en la contracció muscular i en processos de motilitat intracel·lular.
*Redacteu un informe a partir de les respostes de les següents activitats:
Els bíceps estan dividits en dos porcions. La porció curta que comença en la apófises per un tendó comú i la porció llarga, que comença en tuberositat supraglenouidea del omoplat. Les dues proporcions musculars s'uneixen per un tendó, en la tuberositat bicipital del radi. La fibra muscular és una cèl·lula muscular multinuclear. Està formada per una membrana cel·lular que es diu sarcolema. També està formada per un citoplasma (sarcoplasma). Conté:orgànuls celul·lars,un nucli, mioglobina i un complex extremat de proteic de fibres actines i miosines. La miosina és una proteïna fibrosa del teixit muscular i del citosquelet d'alguns tipus de cèl·lules que intervé en la contracció muscular i en processos de motilitat intracel·lular i l'actina és una proteïna del teixit muscular i del citosquelet d'alguns tipus cel·lulars que intervé en la contracció muscular i en processos de motilitat intracel·lular.
1) Cerqueu el dibuix d'un múscul esquelètic com el d'un bíceps i expliqueu la seva extructura i com s'uneix a l'os.
Els bíceps estan dividits en dos porcions.
La porció curta que comença en la apófises per un tendó comú i la porció llarga, que comença en tuberositat supraglenouidea del omoplat.
Les dues proporcions musculars s'uneixen per un tendó, en la tuberositat bicipital del radi.
2) Cerqueu una imatge d'un fibra muscular estirada i descriviu detallament com són aquestes cèl·lules (forma, mida, nombre i posició dels nuclis).
La fibra muscular és una cèl·lula muscular multinuclear. Està formada per una membrana cel·lular que es diu sarcolema. També està formada per un citoplasma (sarcoplasma). Conté:
- orgànuls celul·lars
- un nucli
- mioglobina
- un complex extremat de proteic de fibres actines i miosines .
Miosina: Proteïna fibrosa del teixit muscular i del citosquelet d'alguns tipus de cèl·lules que intervé en la contracció muscular i en processos de motilitat intracel·lular. .
Actina: Proteïna del teixit muscular i del citosquelet d'alguns tipus cel·lulars que intervé en la contracció muscular i en processos de motilitat intracel·lular.
*Redacteu un informe a partir de les respostes de les següents activitats:
Els bíceps estan dividits en dos porcions. La porció curta que comença en la apófises per un tendó comú i la porció llarga, que comença en tuberositat supraglenouidea del omoplat. Les dues proporcions musculars s'uneixen per un tendó, en la tuberositat bicipital del radi. La fibra muscular és una cèl·lula muscular multinuclear. Està formada per una membrana cel·lular que es diu sarcolema. També està formada per un citoplasma (sarcoplasma). Conté:orgànuls celul·lars,un nucli, mioglobina i un complex extremat de proteic de fibres actines i miosines. La miosina és una proteïna fibrosa del teixit muscular i del citosquelet d'alguns tipus de cèl·lules que intervé en la contracció muscular i en processos de motilitat intracel·lular i l'actina és una proteïna del teixit muscular i del citosquelet d'alguns tipus cel·lulars que intervé en la contracció muscular i en processos de motilitat intracel·lular.
Treball d'investigació - el ritme del cor
a) Obtenció de dades:
6. Dormint.
*Redacteu un informe a partir de les respostes a les següents activitats:
Cada persona té unritme cardíac diferent, tant si fa una activitat intensa i curta com de poca intensitat i de llarga durada.
Les parts que han participat més a l'esforç són els músculs i els ossos, ells agafen l'energia apartir dels nutrients i l'ATP que permet el moviment muscular. Si es fa un exercici molt intens el ritme repiratori augmenta més que si fas un exercici que no sigui tant intens. Es necessitrà més energia si fas una activitat intensa que si fas una de més lleugera. En el cas de una persona fumadora li costarà més respirar perquè al oprimir l'intercanvi de gasos no serà tant afectiu.
- Localitza el teu pols al canell o al coll. Mesura el nombre de pulsacions per minut abans d’iniciar l’activitat física. Fes-ho tres cops i després calcula’n la mitjana.
66+66+60=192
La mitjana és 64 pulsacions per minut.
- Torna a mesurar el nombre de pulsacions per minut, immediatament després d’acabar una activitat física molt intensa (córrer). Després ves repetint la mesura a intervals d’un minut. Fes-ho sis vegades més.
Omple aquesta taula amb els teus resultats.
| Temps (minuts) | Pulsacions per minut |
| En repòs | 180 |
| Després de l’esforç | 167 |
| + 1 minut | 145 |
| + 2 minuts | 90 |
| + 3 minuts | 81 |
| + 4 minuts | 79 |
| + 5 minuts | 70 |
| + 6 minuts | 66 |
- En finalitzar una activitat física sostinguda, torna a mesurar un cop més el teu nombre de pulsacions per minut.
Després de fer l’activitat física tinc 102 pulsacions per minut.
Activitats per fer a l’IES (treball en grup)
B) Representació gràfica i anàlisi dels resultats:
Redacteu un informe a partir de les respostes a les següents activitats*.
- Representeu gràficament les dades de la taula de l’activitat 2 que heu anotat durant la sortida. (una gràfica per cada alumne/a)
- Compareu els resultats obtinguts després de fer una activitat física curta i intensa amb els obtinguts després de fer una activitat física moderada i de llarga durada.
Les pulsacions si fas una activitat física i intensa que si fas una activitat física moderada i de llarga durada són semblants.
- Quines són les parts del cos que han participat més en l’esforç?
Expliqueu detalladament com obtenen energia aquests òrgans.
Han partcipat els ossos i els músculs. Els músculs obtenen energia apartir dels nutrients i l'ATP que permet el moviment muscular.
- Com ha variat el vostre ritme respiratori en funció de l’esport realitzat?
Justifiqueu aquesta variació en funció de les necessitats energètiques del vostre aparell locomotor.
Si es fa un exercici molt intens el ritme repiratori augmenta més que si fas un exercici que no sigui tant intens.
Es necessitrà més energia si fas una activitat intensa que si fas una de més lleugera.
8.Cerqueu informació per explicar com poden variar els resultats d’aquest exercici si es tracta d’una persona fumadora respecte a una persona no fumadora.
En el cas de una persona fumadora li costarà més respirar perquè al oprimir l'intercanvi de gasos no serà tant afectiu.
9. Ordeneu de més a menys les situacions en que el cor batega més de presa: a classe, parlant amb els companys; a classe, abans d’un examen; dormint; després de córrer per n perdre per no perdre l’autobús i durant un partit de bàsquet.
1.Durant un partit de bàsquet
2.Després de córrer per no perdre l'autobús
3. Abans d'un examen
4. A classe
5. Parlant amb els companys
6. Dormint.
*Redacteu un informe a partir de les respostes a les següents activitats:
Cada persona té unritme cardíac diferent, tant si fa una activitat intensa i curta com de poca intensitat i de llarga durada.
Les parts que han participat més a l'esforç són els músculs i els ossos, ells agafen l'energia apartir dels nutrients i l'ATP que permet el moviment muscular. Si es fa un exercici molt intens el ritme repiratori augmenta més que si fas un exercici que no sigui tant intens. Es necessitrà més energia si fas una activitat intensa que si fas una de més lleugera. En el cas de una persona fumadora li costarà més respirar perquè al oprimir l'intercanvi de gasos no serà tant afectiu.
Espais protegits a Catalunya
1 a) Localitza al mapa les zones on hi ha més espais naturals protegits a Catalunya. Quins sóin els més improtants?
Alt Pirineu, Cadí-Moixeró, Cap de Creus, Zona volcànica de la Garrotxa, Montseny, Sant Llorenç de Munt i l¡Obàc, Montserrat, Serra de montsant i Els Ponts.
Les més importants són: El Cap de Creus, l'Albera i els Aiguamolls de l'Empordà.
b) La Generalitat ha adoptat diverses mesures per a la protecció i conservació dels espais naturals.
- Què volen dir aquestes sigles PEIN?
Les sigles PEIN volen dir Pla d'Espais d'interès Natural.
- Quan es van aprovar?
Es van aprovar el 14 de desembre.
-El Pla d'Espais d'Interès Natural estableix la classificació dels espais naturals en quatre tipus. Quins són i escriu les característiques bàsiques de cadascun.
Parc nacional: consitex en un territori extens on no es pot desenvolupar cap activitat d'explotació dels seus recursos naturals.
Par natural: consiteix en un territori d'una extensió molt variable on es permet el desenvolupament d'activitats econòmiques compatibles amb la convervació dels seus valors naturals.
Paratge natural d'interès nacional: consisteix en un territori d'extensió mitjana o reduïda que es caracteritza per la seva singularitat i per les activitats que s'hi desenvolupen, les quals s'han de limitar als usos tradicionals compatibles amb la conservació del paisatge.
Reserva natural: Consiteix en un territori d'extensió reuïda, però d'alt interès científic, on es desenvolupen tasques de caràcter científic i l'accés és restringit. Generalemtn, la declaració d'espais natural protegit es fa amb la finalitat de conservar els seus ecosistemes naturals.
2- Llegeixl l'article Els ianquis a casa extret del diari El Punt del dia 21/10/08 per Mar Vicente i repson les preguntes següents:
-A quin any van arribar a Roses els militars nord-americans? Quant anys van estar-hi? Quina creus que era la funció d'aquesta base?
Van arribar als anys seixanta. Es van quedat set anys. La funció era la vigilancia de l'espai aeri.
-Com er ala població de Roses eb aquell moment? Quin nombre d'habitants tenia? Quines activitats econòmiques es practicava?
La població era pesquera i estava molt afectada per la guerra civil. Era de aproximadametn de 3376 persones. Es dedicaven a la pesca.
-Quina relació s'estableix amb els habitants de Roses?
Les noies es casaven amb nois nord-americans. Els soldats organitzaven festes per la mainada del poble. La relació mai va ser molt estreta.
-Què va significar pel poble la presència nord-americana?
Van apendre d'ells a treballar en grup i tècniques laborals, els espanyols abans prenien una cervesa abans de treballar, ara ja no.
Alt Pirineu, Cadí-Moixeró, Cap de Creus, Zona volcànica de la Garrotxa, Montseny, Sant Llorenç de Munt i l¡Obàc, Montserrat, Serra de montsant i Els Ponts.
Les més importants són: El Cap de Creus, l'Albera i els Aiguamolls de l'Empordà.
b) La Generalitat ha adoptat diverses mesures per a la protecció i conservació dels espais naturals.
- Què volen dir aquestes sigles PEIN?
Les sigles PEIN volen dir Pla d'Espais d'interès Natural.
- Quan es van aprovar?
Es van aprovar el 14 de desembre.
-El Pla d'Espais d'Interès Natural estableix la classificació dels espais naturals en quatre tipus. Quins són i escriu les característiques bàsiques de cadascun.
Parc nacional: consitex en un territori extens on no es pot desenvolupar cap activitat d'explotació dels seus recursos naturals.
Par natural: consiteix en un territori d'una extensió molt variable on es permet el desenvolupament d'activitats econòmiques compatibles amb la convervació dels seus valors naturals.
Paratge natural d'interès nacional: consisteix en un territori d'extensió mitjana o reduïda que es caracteritza per la seva singularitat i per les activitats que s'hi desenvolupen, les quals s'han de limitar als usos tradicionals compatibles amb la conservació del paisatge.
Reserva natural: Consiteix en un territori d'extensió reuïda, però d'alt interès científic, on es desenvolupen tasques de caràcter científic i l'accés és restringit. Generalemtn, la declaració d'espais natural protegit es fa amb la finalitat de conservar els seus ecosistemes naturals.
2- Llegeixl l'article Els ianquis a casa extret del diari El Punt del dia 21/10/08 per Mar Vicente i repson les preguntes següents:
-A quin any van arribar a Roses els militars nord-americans? Quant anys van estar-hi? Quina creus que era la funció d'aquesta base?
Van arribar als anys seixanta. Es van quedat set anys. La funció era la vigilancia de l'espai aeri.
-Com er ala població de Roses eb aquell moment? Quin nombre d'habitants tenia? Quines activitats econòmiques es practicava?
La població era pesquera i estava molt afectada per la guerra civil. Era de aproximadametn de 3376 persones. Es dedicaven a la pesca.
-Quina relació s'estableix amb els habitants de Roses?
Les noies es casaven amb nois nord-americans. Els soldats organitzaven festes per la mainada del poble. La relació mai va ser molt estreta.
-Què va significar pel poble la presència nord-americana?
Van apendre d'ells a treballar en grup i tècniques laborals, els espanyols abans prenien una cervesa abans de treballar, ara ja no.
MISE EN ROUTE
1. Associez les définitions avec le concept approprié cí-dessous:
a) Partisan de la république. Républicains
b)Lutte armée dans un même pays. Guerre civil.
c)Personne qui subit les mauvais traitements, les ijustices d'autrui, ou qui subit les conséquences d'un accident, d'une catastrophe, d'une guerre... Victimes.
d) Uni par un traité, par un lien de parenté por intérêt.. Alliés.
e) Masse de gens. Vague humaines.
f)Personnes qui se dé0placent àun autre pays. Réfugiés.
g) Ensemble des troupes régulières d'un État. L'armée.
h) Emplacement occupé temporairement par une armée. Camp.
i) Déplacement de millers d'Espagnols vers la frontière française pendant la guerre civille d'Espagne. La Retirada.
COMPRÉHESION ÉCRITE
2. Lisez le document extrait du site d'Argelès-sur-Mer et répondez aux questions en justificant réponse.
a) Le Front Populaire gouveme à la fois en Espagne et en France eb 1936. Vrai.
b) À cette époque-là, l'Espagne est divisée en deuxn: les Républicainset les nationalistes. Vrai.
c) Les nationalistes se voient obligés à s'exiler. Faux, les républicains.
d) La plupart de réfugiés espagnols traversent la fronteière française. Vrai.
e) Le gouverment Français ne s'attendait pas à un nombre aussi élevé de réfugiés. Vrai.
f) Le camp d'Argelès est le troisième camp sur les routes de l'exili. Faux, le premier camp.
g) Aujourd'hui nous pouvons trouver le camps intact. Faux, il ne reste plus rien de camp.
h) Plusieurs hommages sont rendus à cet évént. Vrai.
EXPESSUION ÉCRITE
Dans ce docuemtn vouz trovez plein de photos qui montrent l'un des épisodes les p`lus tragiques de la guerre d'Espagne. Faites une description générale sur ce que vouz observez(hommes, femmes, enfants, vêtement, valises, visages...).
Foto 27. On observe le cimentiére des espagnols qui était faint pour la mèmoire desperronês exiliés morts.
1. Associez les définitions avec le concept approprié cí-dessous:
a) Partisan de la république. Républicains
b)Lutte armée dans un même pays. Guerre civil.
c)Personne qui subit les mauvais traitements, les ijustices d'autrui, ou qui subit les conséquences d'un accident, d'une catastrophe, d'une guerre... Victimes.
d) Uni par un traité, par un lien de parenté por intérêt.. Alliés.
e) Masse de gens. Vague humaines.
f)Personnes qui se dé0placent àun autre pays. Réfugiés.
g) Ensemble des troupes régulières d'un État. L'armée.
h) Emplacement occupé temporairement par une armée. Camp.
i) Déplacement de millers d'Espagnols vers la frontière française pendant la guerre civille d'Espagne. La Retirada.
COMPRÉHESION ÉCRITE
2. Lisez le document extrait du site d'Argelès-sur-Mer et répondez aux questions en justificant réponse.
a) Le Front Populaire gouveme à la fois en Espagne et en France eb 1936. Vrai.
b) À cette époque-là, l'Espagne est divisée en deuxn: les Républicainset les nationalistes. Vrai.
c) Les nationalistes se voient obligés à s'exiler. Faux, les républicains.
d) La plupart de réfugiés espagnols traversent la fronteière française. Vrai.
e) Le gouverment Français ne s'attendait pas à un nombre aussi élevé de réfugiés. Vrai.
f) Le camp d'Argelès est le troisième camp sur les routes de l'exili. Faux, le premier camp.
g) Aujourd'hui nous pouvons trouver le camps intact. Faux, il ne reste plus rien de camp.
h) Plusieurs hommages sont rendus à cet évént. Vrai.
EXPESSUION ÉCRITE
Dans ce docuemtn vouz trovez plein de photos qui montrent l'un des épisodes les p`lus tragiques de la guerre d'Espagne. Faites une description générale sur ce que vouz observez(hommes, femmes, enfants, vêtement, valises, visages...).
Foto 27. On observe le cimentiére des espagnols qui était faint pour la mèmoire desperronês exiliés morts.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
